L’accés obert o Open Access, és un moviment que comença a la dècada de 1990, i que no es pot entendre sense el procés de digitalització. Parteix d’una concepció diferent dels drets d’autor o copyright així com també d’un canvi en el model econòmic associat a les publicacions. Quasi 30 anys després, la pràctica de publicar en accés obert no és el model clarament dominant, tot i que es manté progressivament a l’alça.
Les principals dificultats que els investigadors i acadèmics han trobat quan es plantegen publicar en accés obert són dues. Per una banda, adonar-se que la seva beca no inclou un percentatge per a publicacions d’accés obert ni tampoc tenen clar suport per part del seu servei de biblioteca, molts cops dependent encara del model tradicional. Per altra banda, estan subjectes a un sistema d’avaluació desfavorable si decideixen que el seu treball es publiqui en una revista sense el factor d’impacte suficient. Si els articles publicats en la revista d’accés obert no han pogut acumular tantes citacion com els articles de les revistes on s’ha publicat tradicionalment —a priori molt poc probable—, de ben poc serveixen tots els avantatges de l’accés obert per a ser bon candidat a la pròxima beca de la qual depèn la continuïtat de la seva carrera.
Iniciat al 2018, el Pla S és l’última de les iniciatives dutes a terme a gran escala a favor del moviment d’accés obert. Aquest pla és impulsat sobretot per responsables de política científica i finances d’institucions públiques que, davant la passivitat o incapacitat de canvi de molts investigadors i de les editorials tradicionals, es postulen per a crear un canvi real. El seu argument és que:
«Si el finançament en recerca, desenvolupament i investigació (R+D+I) és públic, els resultats han de romandre públics.»
Aquest convenciment no és atzarós, sinó que representa la continuació de nombroses iniciatives prèvies a favor del moviment d’accés obert. Les més importants són la Iniciativa de Budapest del 2001, la Declaració de San Francisco del 2012 o el Manifest de Leiden del 2014. A més, per a entendre millor tot el que es reivindica per a la comunitat acadèmica, alguns actors —inclosa la Comissió Europea—, han llençat iniciatives per a informar al públic general de l’estat actual del sistema de publicacions així com els avantatges i pràctiques necessàries del model obert [1, 2, 3, 4].
Concretament, una revista gold open access es caracteritza per publicacions amb drets d’autor de categoria CC-BY i per l’absència de subscripcions de lectura de pagament. L’editorial sí que pot aplicar un Article Processing Charge (APC), és a dir, un pagament únic en el moment de publicació que en garanteix el lliure accés per a qualsevol lector en qualsevol moment i de forma legal. Casi sempre, aquest APC ha estat nul fins a la indexació de la revista.
La pressió exercida pels impulsors del Pla S en front d’editorials tradicionals com Elsevier, Springer Nature o Wiley, entre d’altres, ha forçat alguns canvis de ressò mundial. A Alemanya (projecte DEAL 2016), Suècia (2018) i la Universitat de Califòrnia (2019) no es va poder arribar a acords multilaterals de finançament per al sistema de publicacions acadèmiques existent —on el preu de les subscripcions augmenta de forma abusiva—, i per tant es va procedir a cancel·lar massivament aquests serveis valorats en milions d’euros [5].
Personalment, participo d’aquests canvis en la comunitat acadèmica des de l’editorial MDPI, la qual no ha contemplat mai models híbrids entre el model de subscripció tradicional i el model d’accés obert: simplement s’ha format ja des dels inicis d’acord amb el model d’accés obert.
Penso que tots els impulsors de l’accés obert són benvinguts a la causa. Aquest model de publicacions i comunicació acadèmica ajudarà a donar un impuls real a una cultura de ciència oberta que pugui crear impacte a la societat, no només a nivell econòmic, sinó també a nivell de democratització del coneixement.
Una pròrroga d’un any, fins a inicis de 2021, és el nou límit que el Pla S ha hagut d’anunciar a finals de maig del 2019, durant la conferència anual de la SPP (Society for Scholarly Publishing). Tot i així, m’agradaria pensar que aquesta estratègia sí que està sent determinant per a fer del model d’accés obert el sistema per excel·lència de publicacions acadèmiques del present.
Informació sobre l’autora
Maria Noguera Vila-Masana, M.Sc.
Alumni del Grau en Nanociència i Nanotecnologia a la UAB (2012-2016)
@Maria__Noguera
Pla S i accés obert
L’accés obert o Open Access, és un moviment que comença a la dècada de 1990, i que no es pot entendre sense el procés de digitalització. Parteix d’una concepció diferent dels drets d’autor o copyright així com també d’un canvi en el model econòmic associat a les publicacions. Quasi 30 anys després, la pràctica de publicar en accés obert no és el model clarament dominant, tot i que es manté progressivament a l’alça.
Les principals dificultats que els investigadors i acadèmics han trobat quan es plantegen publicar en accés obert són dues. Per una banda, adonar-se que la seva beca no inclou un percentatge per a publicacions d’accés obert ni tampoc tenen clar suport per part del seu servei de biblioteca, molts cops dependent encara del model tradicional. Per altra banda, estan subjectes a un sistema d’avaluació desfavorable si decideixen que el seu treball es publiqui en una revista sense el factor d’impacte suficient. Si els articles publicats en la revista d’accés obert no han pogut acumular tantes citacion com els articles de les revistes on s’ha publicat tradicionalment —a priori molt poc probable—, de ben poc serveixen tots els avantatges de l’accés obert per a ser bon candidat a la pròxima beca de la qual depèn la continuïtat de la seva carrera.
Iniciat al 2018, el Pla S és l’última de les iniciatives dutes a terme a gran escala a favor del moviment d’accés obert. Aquest pla és impulsat sobretot per responsables de política científica i finances d’institucions públiques que, davant la passivitat o incapacitat de canvi de molts investigadors i de les editorials tradicionals, es postulen per a crear un canvi real. El seu argument és que:
«Si el finançament en recerca, desenvolupament i investigació (R+D+I) és públic, els resultats han de romandre públics.»
Aquest convenciment no és atzarós, sinó que representa la continuació de nombroses iniciatives prèvies a favor del moviment d’accés obert. Les més importants són la Iniciativa de Budapest del 2001, la Declaració de San Francisco del 2012 o el Manifest de Leiden del 2014. A més, per a entendre millor tot el que es reivindica per a la comunitat acadèmica, alguns actors —inclosa la Comissió Europea—, han llençat iniciatives per a informar al públic general de l’estat actual del sistema de publicacions així com els avantatges i pràctiques necessàries del model obert [1, 2, 3, 4].
Concretament, una revista gold open access es caracteritza per publicacions amb drets d’autor de categoria CC-BY i per l’absència de subscripcions de lectura de pagament. L’editorial sí que pot aplicar un Article Processing Charge (APC), és a dir, un pagament únic en el moment de publicació que en garanteix el lliure accés per a qualsevol lector en qualsevol moment i de forma legal. Casi sempre, aquest APC ha estat nul fins a la indexació de la revista.
La pressió exercida pels impulsors del Pla S en front d’editorials tradicionals com Elsevier, Springer Nature o Wiley, entre d’altres, ha forçat alguns canvis de ressò mundial. A Alemanya (projecte DEAL 2016), Suècia (2018) i la Universitat de Califòrnia (2019) no es va poder arribar a acords multilaterals de finançament per al sistema de publicacions acadèmiques existent —on el preu de les subscripcions augmenta de forma abusiva—, i per tant es va procedir a cancel·lar massivament aquests serveis valorats en milions d’euros [5].
Personalment, participo d’aquests canvis en la comunitat acadèmica des de l’editorial MDPI, la qual no ha contemplat mai models híbrids entre el model de subscripció tradicional i el model d’accés obert: simplement s’ha format ja des dels inicis d’acord amb el model d’accés obert.
Penso que tots els impulsors de l’accés obert són benvinguts a la causa. Aquest model de publicacions i comunicació acadèmica ajudarà a donar un impuls real a una cultura de ciència oberta que pugui crear impacte a la societat, no només a nivell econòmic, sinó també a nivell de democratització del coneixement.
Una pròrroga d’un any, fins a inicis de 2021, és el nou límit que el Pla S ha hagut d’anunciar a finals de maig del 2019, durant la conferència anual de la SPP (Society for Scholarly Publishing). Tot i així, m’agradaria pensar que aquesta estratègia sí que està sent determinant per a fer del model d’accés obert el sistema per excel·lència de publicacions acadèmiques del present.
Informació sobre l’autora
Maria Noguera Vila-Masana, M.Sc.
Alumni del Grau en Nanociència i Nanotecnologia a la UAB (2012-2016)
@Maria__Noguera
Categoria: Alumni nano