Dimecres 11 d’abril vaig acudir al CosmoCaixa per participar en la iniciativa “Pregunta a un nanotecnòleg” organitzada per la Societat Catalana de Nanociència i Nanotecnologia (SCN²) dins el marc del festival 10alamenos9. Em van invitar precisament com a nanotecnòloga ja graduada que ha escollit seguir un camí diferent de l’acadèmic: en el meu cas, la divulgació científica. Allà vaig poder retrobar-me amb companys i companyes del grau que també acudien a l’activitat representant diferents sortides laborals i/o acadèmiques a la mateixa carrera.
La idea de portar a “nanos” que havien escollit diferents trajectòries va servir per poder aconsellar els i les alumnes de batxillerat que van acudir com a públic des de diferents perspectives. Sorprenentment o no, els consells que vam acabar donant als joves convergien. Però abans de donar-vos un llistat dels nostres consells, permeteu-me compartir algunes reflexions que van sorgir sobre la nanotecnologia durant la jornada:
La nano ja és aquí! Em va sorprendre com algunes de les preguntes de l’alumnat suggerien que encara faltaven dècades perquè els productes derivats de la I+D en nano arribessin al mercat i al públic. N’hi ha prou en que feu una ullada als ingredients de la vostra crema solar o busqueu a internet on comprar samarretes hidrofòbiques (que no es mullen). Si bé és cert que, sobretot en l’àmbit de la salut, les proves i la legislació que ha de superar un producte per arribar al mercat poden portar uns 10 o 20 anys, la investigació en nanociència existeix des de la dècada del 1980, així que feu comptes! Els productes ja estan arribant.
Una de les preguntes que ens feia Guillem Domènech, el nostre entrevistador, és quina aplicació de la nanotecnologia ens havia sorprès més. Jo no vaig saber donar una resposta concreta, però crec que les aplicacions de la nano al món de la biomedicina seran tota una revolució (de fet, ja ho estan sent!). Dissenyar nanopartícules que s’adaptin a les necessitats/particularitats del pacient (medicina personalitzada), perquè puguin acudir i actuar sobre una superfície específica del cos i així tractar diferents patologies sense afectar la resta de les cèl·lules: per exemple, alliberant fàrmacs de forma controlada, utilitzant les seves propietats físico-químiques úniques per matar cèl·lules canceroses, entre altres opcions.
D’altra banda, és rellevant comentar (i això ha sorgit a la majoria d’entrevistes) que no existeix una legislació clara pel que fa al tractament de residus derivats de la nanotecnologia, simplement perquè mai abans s’havia hagut de tractar amb això. No sabem quins efectes podrien tenir les nanopartícules sobre el medi ambient i per això és important que s’investigui de forma paral·lela al desenvolupament d’aquesta (ja no tan nova) tecnologia, per poder prendre les mesures adequades. Això no significa que hàgim de témer al que és nou o el desconegut, simplement hem d’estudiar-lo amb major ímpetu si cap, per treure-li tot el partit possible.
Per acabar, em permetré la llibertat d’escriure un llistat dels que, crec, són els consells o afirmacions que més es van repetir durant la jornada:
- La nanotecnologia és una ciència transversal i multidisciplinària que tracta la física, la química, la biologia i l’electrònica. Si t’agrada la ciència en general, però no pots decidir-te per una branca en concret, probablement la nano sigui una bona opció per a tu. Aquest va ser el meu cas i crec que el de molts dels meus companys i companyes.
- No has de saber ja allò que vols fer o el que t’agrada. Tots els qui vam acudir a les entrevistes vam coincidir en aquest punt. A la vida en general, i a la carrera acadèmica en particular, us trobareu amb moments de dubte i indecisió a l’hora de decidir el vostre següent pas. Mai no us sentiu culpables si descobriu que alguna cosa no us agrada, ja tindreu molt terreny guanyat! Seguiu provant i aprenent noves coses fins a trobar allò que de veritat us apassioni, tant pel que fa a pràctiques laborals com als estudis.
- La importància del “networking”. Aquesta paraula de la qual tant se sent parlar últimament significa: Feu contactes. Parleu, pregunteu, moveu-vos, coneixeu gent nova i sigueu perseverants amb els vostres objectius. Probablement això acabi per obrir-vos més portes que tenir les millors notes de classe. (Això tampoc no significa que no poseu un mínim d’esforç, més de 5 o 6 anys a la universitat se us faran molt llargs, aproveu!).
- Finalment, i tornant al grau de Nanociència i Nanotecnologia: Nosaltres, els “nanos!, potser no en sabem molt de res, però sabem una mica de tot. Podem servir de pont d’unió dins un laboratori o una empresa entre físics, químics, biòlegs i enginyers, perquè coneixem les bases de totes aquestes disciplines. Fet que, al seu torn, fa que puguem adaptar-nos a una gran diversitat d’entorns científics i especialitzar-nos pel camí.
Espero que aquesta breu introducció al món nanoscòpic us hagi servit de guia si us trobeu a l’indecís moment d’escollir una carrera.
Alguns van abandonar en primer de grau (un acte que requereix gran valentia, si em pregunteu). Però els qui ens hem quedat pot ser que patim una mena de síndrome d’Estocolm doncs, tot i els moments durs, de queixes i dubtes que es viuen durant la carrera, m’atreviria a afirmar que ningú es penedeix d’haver adquirit els coneixements que ara tenim, ni d’haver viscut l’experiència.
Sarah Moreira
Si vols pots seguir-me a Twitter: @sarahmorecast o visitar el meu blog: https://divulgamoreblog.wordpress.com
Autora: Sarah Moreira.
Pregunta a una nanotecnòloga!
Dimecres 11 d’abril vaig acudir al CosmoCaixa per participar en la iniciativa “Pregunta a un nanotecnòleg” organitzada per la Societat Catalana de Nanociència i Nanotecnologia (SCN²) dins el marc del festival 10alamenos9. Em van invitar precisament com a nanotecnòloga ja graduada que ha escollit seguir un camí diferent de l’acadèmic: en el meu cas, la divulgació científica. Allà vaig poder retrobar-me amb companys i companyes del grau que també acudien a l’activitat representant diferents sortides laborals i/o acadèmiques a la mateixa carrera.
La idea de portar a “nanos” que havien escollit diferents trajectòries va servir per poder aconsellar els i les alumnes de batxillerat que van acudir com a públic des de diferents perspectives. Sorprenentment o no, els consells que vam acabar donant als joves convergien. Però abans de donar-vos un llistat dels nostres consells, permeteu-me compartir algunes reflexions que van sorgir sobre la nanotecnologia durant la jornada:
La nano ja és aquí! Em va sorprendre com algunes de les preguntes de l’alumnat suggerien que encara faltaven dècades perquè els productes derivats de la I+D en nano arribessin al mercat i al públic. N’hi ha prou en que feu una ullada als ingredients de la vostra crema solar o busqueu a internet on comprar samarretes hidrofòbiques (que no es mullen). Si bé és cert que, sobretot en l’àmbit de la salut, les proves i la legislació que ha de superar un producte per arribar al mercat poden portar uns 10 o 20 anys, la investigació en nanociència existeix des de la dècada del 1980, així que feu comptes! Els productes ja estan arribant.
Una de les preguntes que ens feia Guillem Domènech, el nostre entrevistador, és quina aplicació de la nanotecnologia ens havia sorprès més. Jo no vaig saber donar una resposta concreta, però crec que les aplicacions de la nano al món de la biomedicina seran tota una revolució (de fet, ja ho estan sent!). Dissenyar nanopartícules que s’adaptin a les necessitats/particularitats del pacient (medicina personalitzada), perquè puguin acudir i actuar sobre una superfície específica del cos i així tractar diferents patologies sense afectar la resta de les cèl·lules: per exemple, alliberant fàrmacs de forma controlada, utilitzant les seves propietats físico-químiques úniques per matar cèl·lules canceroses, entre altres opcions.
D’altra banda, és rellevant comentar (i això ha sorgit a la majoria d’entrevistes) que no existeix una legislació clara pel que fa al tractament de residus derivats de la nanotecnologia, simplement perquè mai abans s’havia hagut de tractar amb això. No sabem quins efectes podrien tenir les nanopartícules sobre el medi ambient i per això és important que s’investigui de forma paral·lela al desenvolupament d’aquesta (ja no tan nova) tecnologia, per poder prendre les mesures adequades. Això no significa que hàgim de témer al que és nou o el desconegut, simplement hem d’estudiar-lo amb major ímpetu si cap, per treure-li tot el partit possible.
Per acabar, em permetré la llibertat d’escriure un llistat dels que, crec, són els consells o afirmacions que més es van repetir durant la jornada:
Espero que aquesta breu introducció al món nanoscòpic us hagi servit de guia si us trobeu a l’indecís moment d’escollir una carrera.
Alguns van abandonar en primer de grau (un acte que requereix gran valentia, si em pregunteu). Però els qui ens hem quedat pot ser que patim una mena de síndrome d’Estocolm doncs, tot i els moments durs, de queixes i dubtes que es viuen durant la carrera, m’atreviria a afirmar que ningú es penedeix d’haver adquirit els coneixements que ara tenim, ni d’haver viscut l’experiència.
Sarah Moreira
Si vols pots seguir-me a Twitter: @sarahmorecast o visitar el meu blog: https://divulgamoreblog.wordpress.com
Autora: Sarah Moreira.
Categoria: Cròniques SCN2