Carlos Jiménez
Quants problemes que ens hauríem estalviat si els científics tinguessin més capacitat de decisió sobre la manera d’encarar els problemes… La crisi de la resistència bacteriana i la crisi climàtica portaran consequències molt més severes que la crisi de la COVID-19 i seguim mirant cap a una altra banda. Vivim en una societat que únicament sap actuar a curt termini, on tot allò que potencialment pot afectar a la nostra forma de viure a mig o llarg termini no ens interessa i ja ens en preocuparem quan arribi el moment.
Seria molt diferent si els polítics fessin més cas als científics. L’any 2007 es va publicar un treball de recerca a la revista Clinical Microbiology Reviews ® (CMR) que mencionava el següent: “La presència d’un gran reservori de SARS-CoV-like virus en ratpenats de ferradura juntament amb la cultura de menjar mamífers exòtics en el sud de la Xina és una bomba de rellotgeria” [1].
Un parell de setmanes més tard de l’inici de la pandèmia, la revista Nature Medicine va publicar un article on es demostrava que el virus només podria haver-se originat de forma natural [2], que en pocs dies va ser confirmat per institucions com la OMS [3] i els serveis d’intel·ligència dels Estats Units [4].
Tot i això, seguim pensant que s’ha escampat d’un laboratori de Wuhan o que Bill Gates i els governs l’han finançat per prendre el control del món mitjançant xips màgics en vacunes, nanobots i 5G. El més trist de tot és que moltes d’aquestes persones no són ni tan sols capaces d’explicar-te la diferència que hi ha entre el 5G i 4G, o entre el 5G i les ones que emet el teu microones quan t’escalfes uns macarrons.
Fa pocs dies es va fer viral a Twitter (@Gloriavg) un fil que parlava del síndrome de Jesse Pinkman. Principalment, aquesta “síndrome” es refereix a aquelles persones que s’atreveixen a opinar sobre un fet científic, donant-li fins i tot validesa perquè des de la seva ignorància la seva explicació té sentit. És per aquest motiu que llegint les xarxes socials o dialogant amb algunes persones, hem llegit o escoltat coses com les següents:
“No sé què diferencia al 4G del 5G, però el 5G ens matarà a tots”
“El virus no existeix. És impossible que necessitem una mascareta amb vàlvules per protegir-nos del fum i que una de tela ens protegeixi d’un virus mortal”
“I tant que es pot implantar un microxip que permeti el control de les persones, ja s’està fent en animals”
“No en tinc ni puta idea de l’estat actual de la nanotecnologia, però saps que és possible crear nanobots que controlen a la gent?”
“Les farmacèutiques només busquen fer caixa i no es preocupen per la gent, per tant, no prendré cap medicament que vingui d’elles”
“Jo la vacuna no me la poso perquè porta metalls i són dolents per la salut, ho ha dit un doctor dels Estats Units molt important”
“Les vacunes provoquen autisme”
Només demano fer més cas als experts sobre cada tema. Si estàs pensant en no posar-te la vacuna de la COVID-19 (o qualsevol altre) quan estigui preparada, m’agradaria recordar-te que hi ha persones (de totes les edats) immunodeprimides que no poden vacunar-se i depenen de la immunitat de grup. Sento dir-te que això fa que et converteixis en un perill per la salut pública. Just fa una setmana que la OMS va declarar que Àfrica estava lliure de poliovirus, en gran mesura gràcies a campanyes de vacunació massiva i a voluntaris que han dedicat la seva vida a vacunar les zones més inaccessibles d’Àfrica [5]. Es preveu que amb aquesta victòria es salvi la vida de milions de nens en els pròxims anys. Per altra banda, molts voluntaris han perdut la vida després de ser atacats per grups antivacunes durant les campanyes de vacunació.
Un dels problemes més importants d’aquest segle està sent la falta de confiança amb els científics per superar els problemes amb què ens encarem. No només per part de conspiracionistes i negacionistes, sino també per part de governs i institucions.
Com bé va dir fa 40 anys Félix Rodríguez de la fuente: “Quan la humanitat ha de prendre una mesura immediata, dràstica i absolutament transcendent, demana l’opinió d’un científic. Quan s’ha d’operar d’apendicitis es truca a un metge. Quan algú té una pulmonia es pren un antibiòtic, que ha estat descobert per un científic. Quan s’ha de fer un pont pel qual passarà un tren utilitzem un altre científic, i un enginyer. Però, quan es volen prendre mesures a llarg termini qui ho decideix és una persona que té molt poc de científic, i que si ho té, és per pura casualitat”. En definitiva, deixem les conspiracions a una banda i fem cas als científics quan els problemes encara tenen solució. Perquè, són molts els problemes que els científics porten molts anys avisant i que, quan finalment es decideixi actuar, ja serà massa tard. Més inversió en ciència i més confiança en els científics, si us plau. És l’única manera d’aconseguir un progrés sensat i sostenible.
Referències
- [1]: Cheng, V., Lau, S., Woo, P., & Yuen, K. (2007). Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus as an Agent of Emerging and Reemerging Infection. Clinical Microbiology Reviews, 20(4), 660-694. doi: 10.1128/cmr.00023-07
- [2]: Andersen, K., Rambaut, A., Lipkin, W., Holmes, E., & Garry, R. (2020). The proximal origin of SARS-CoV-2. Nature Medicine, 26(4), 450-452. doi: 10.1038/s41591-020-0820-9
- [3]: World Health Organization. (2020). Coronavirus disease 2019 (COVID-19): situation report, 94. World Health Organization
- [4]: Mason, J. (2020). Intelligence Community Statement on Origins of COVID-19. Retrieved 5 October 2020, from https://www.dni.gov/index.php/newsroom/press-releases/item/2112-intelligence-community-statement-on-origins-of-covid-19
- [5]: Global polio eradication initiative applauds WHO African region for wild polio-free certification. (2020). Retrieved 5 October 2020, from https://www.who.int/news-room/detail/25-08-2020-global-polio-eradication-initiative-applauds-who-african-region-for-wild-polio-free-certification
Photo by Alexandra_Koch from Pixabay
Stop paranoia
Carlos Jiménez
Quants problemes que ens hauríem estalviat si els científics tinguessin més capacitat de decisió sobre la manera d’encarar els problemes… La crisi de la resistència bacteriana i la crisi climàtica portaran consequències molt més severes que la crisi de la COVID-19 i seguim mirant cap a una altra banda. Vivim en una societat que únicament sap actuar a curt termini, on tot allò que potencialment pot afectar a la nostra forma de viure a mig o llarg termini no ens interessa i ja ens en preocuparem quan arribi el moment.
Seria molt diferent si els polítics fessin més cas als científics. L’any 2007 es va publicar un treball de recerca a la revista Clinical Microbiology Reviews ® (CMR) que mencionava el següent: “La presència d’un gran reservori de SARS-CoV-like virus en ratpenats de ferradura juntament amb la cultura de menjar mamífers exòtics en el sud de la Xina és una bomba de rellotgeria” [1].
Un parell de setmanes més tard de l’inici de la pandèmia, la revista Nature Medicine va publicar un article on es demostrava que el virus només podria haver-se originat de forma natural [2], que en pocs dies va ser confirmat per institucions com la OMS [3] i els serveis d’intel·ligència dels Estats Units [4].
Tot i això, seguim pensant que s’ha escampat d’un laboratori de Wuhan o que Bill Gates i els governs l’han finançat per prendre el control del món mitjançant xips màgics en vacunes, nanobots i 5G. El més trist de tot és que moltes d’aquestes persones no són ni tan sols capaces d’explicar-te la diferència que hi ha entre el 5G i 4G, o entre el 5G i les ones que emet el teu microones quan t’escalfes uns macarrons.
Fa pocs dies es va fer viral a Twitter (@Gloriavg) un fil que parlava del síndrome de Jesse Pinkman. Principalment, aquesta “síndrome” es refereix a aquelles persones que s’atreveixen a opinar sobre un fet científic, donant-li fins i tot validesa perquè des de la seva ignorància la seva explicació té sentit. És per aquest motiu que llegint les xarxes socials o dialogant amb algunes persones, hem llegit o escoltat coses com les següents:
“No sé què diferencia al 4G del 5G, però el 5G ens matarà a tots”
“El virus no existeix. És impossible que necessitem una mascareta amb vàlvules per protegir-nos del fum i que una de tela ens protegeixi d’un virus mortal”
“I tant que es pot implantar un microxip que permeti el control de les persones, ja s’està fent en animals”
“No en tinc ni puta idea de l’estat actual de la nanotecnologia, però saps que és possible crear nanobots que controlen a la gent?”
“Les farmacèutiques només busquen fer caixa i no es preocupen per la gent, per tant, no prendré cap medicament que vingui d’elles”
“Jo la vacuna no me la poso perquè porta metalls i són dolents per la salut, ho ha dit un doctor dels Estats Units molt important”
“Les vacunes provoquen autisme”
Només demano fer més cas als experts sobre cada tema. Si estàs pensant en no posar-te la vacuna de la COVID-19 (o qualsevol altre) quan estigui preparada, m’agradaria recordar-te que hi ha persones (de totes les edats) immunodeprimides que no poden vacunar-se i depenen de la immunitat de grup. Sento dir-te que això fa que et converteixis en un perill per la salut pública. Just fa una setmana que la OMS va declarar que Àfrica estava lliure de poliovirus, en gran mesura gràcies a campanyes de vacunació massiva i a voluntaris que han dedicat la seva vida a vacunar les zones més inaccessibles d’Àfrica [5]. Es preveu que amb aquesta victòria es salvi la vida de milions de nens en els pròxims anys. Per altra banda, molts voluntaris han perdut la vida després de ser atacats per grups antivacunes durant les campanyes de vacunació.
Un dels problemes més importants d’aquest segle està sent la falta de confiança amb els científics per superar els problemes amb què ens encarem. No només per part de conspiracionistes i negacionistes, sino també per part de governs i institucions.
Com bé va dir fa 40 anys Félix Rodríguez de la fuente: “Quan la humanitat ha de prendre una mesura immediata, dràstica i absolutament transcendent, demana l’opinió d’un científic. Quan s’ha d’operar d’apendicitis es truca a un metge. Quan algú té una pulmonia es pren un antibiòtic, que ha estat descobert per un científic. Quan s’ha de fer un pont pel qual passarà un tren utilitzem un altre científic, i un enginyer. Però, quan es volen prendre mesures a llarg termini qui ho decideix és una persona que té molt poc de científic, i que si ho té, és per pura casualitat”. En definitiva, deixem les conspiracions a una banda i fem cas als científics quan els problemes encara tenen solució. Perquè, són molts els problemes que els científics porten molts anys avisant i que, quan finalment es decideixi actuar, ja serà massa tard. Més inversió en ciència i més confiança en els científics, si us plau. És l’única manera d’aconseguir un progrés sensat i sostenible.
Referències
Photo by Alexandra_Koch from Pixabay
Categoria: Alumni nano